segunda-feira, 31 de agosto de 2020

REGRAS DE ACENTUAÇÃO NO CRIOULO CABOVERDIANO (R1-R6)

 

 

R1

Em Caboverdiano, a maior parte das palavras é grave. Neste caso, o acento é previsível, não havendo a necessidade de nenhum diacrítico para assinalar a sílaba tónica.

Os exemplos abundam: «banda, fidju/fidje, povu/e, txuba/txuva, oxi/aoje, aonte».

[NB: quando a palavra é grave e a vogal tónica é um i ou um u precedidos de uma outra vogal com a qual não fazem sílaba, a vogal tónica leva diacrítico: «saúdi, faíska, raínha»].

 

R2

Quando a palavra é grave e a sílaba tónica é um «é» ou um «ó» (semi-abertos) usa-se o diacrítico.

Exemplos: béku, féra, patéta, kuméta, néta;

róda, bóka, nóka, fódja, rótxa,  mónda;

NB: No «á» de palavras graves considera-se previsível a sílaba tónica: ratu, matu, patu. Nos pares mínimos, o «a» mais aberto leva diacrítico: sábi/sabi (e) (adjetivo e verbo, respetivamente).

 

R3

Todas as palavras esdrúxulas levam diacrítico:

Exemplos: «sílaba prátiku/ke, búsula,  rústiku/ke».

 

R4

a)     As palavras agudas, de uma só sílaba, levam diacrítico, de acordo com a natureza vocálica, se terminarem por e ou por o (abertos, seguidos ou não de “s”): “fé, pó.

b)    Se a palavra é aguda, de uma só sílaba, e terminar por e ou o fechados); por a, i, o, u, seguidos ou não de s, não leva diacrítico, salvo se se tratar de pares mínimos: “bes, tres, mes, la, li, dju».

 

Porém, diz-se: «pa/pá; mas/más; nu/nú», por serem pares mínimos. Constitui ainda exceção a escrita da conjunção coordenada disjuntiva: ô. E isto para diferenciar do artigo definido “o”, do português.

c)     As palavras agudas, de mais de uma sílaba, levam sempre diacrítico, de acordo com a natureza vocálica: «atrás, rapás,  kafé, raís, país».

d)    Os pronomes pessoais e demonstrativos, os determinantes possessivos e demonstrativos, sendo classes gramaticais fechadas e de grande rendimento funcional, não levam diacrítico: «bo, bu, abo, nos, anos, es, aes, nhos, anhos, mi, ami, nho, anho, nha, anha;  es, es-li,  kel, kel-li, kel-la».

 

R5

As palavras terminadas por [n, r, l], são normalmente agudas. A sílaba tónica é previsível, por isso não se usa o diacrítico:

Exemplo: «kanson, kurason, profesor, amor, baril».

Quando as palavras terminam por n, r, l e não são agudas, levam o acento:

Exemplo: «jóven, sensível».

NB: No R5 do ALUPEC Falava-se de palavras terminadas por uma consoante que não o s do plural.

 

R6

As palavras terminadas por um ditongo precedido de uma consoante são, normalmente, agudas e não precisam de diacrítico (já que o seu acento é preditível):

Exemplo: «balai, liseu. Romeu, Bartolomeu, sabedoria».

Sempre que essas mesmas palavras não são agudas, levam diacrítico, de acordo com a natureza vocálica

Exemplo: «patrísiu, língua, míngua, azágua, sabedoria/sabedoriâ».

Em «txapéu», o diacrítico indica a natureza vocálica e não a sílaba tónica que é previsível. Em «praia, feiu» segue-se R1 já que o ditongo não é precedido de consoante.




 

domingo, 30 de agosto de 2020

ESCRITA DO CRIOULO

 


ALGUNS CASOS DE DISENSO, ASSISTEMATICIDADE  E  DISCÓRDIA

 

A padronização da escrita nunca é algo pontual. Ela leva tempo, às vezes mesmo, muito tempo. Nessa longa caminhada há que ter conta alguns parâmetros fundamentais como: a ciência linguística, os aspetos sociolinguísticos e pragmáticos pertinentes, a lei do menor esforço, a economia e a sistematicidade linguísticas.

Temos que reconhecer que, na jornada da escrita, fez-se já uma caminhada significativa: foi institucionalizado o alfabeto caboverdina em 2009, após onze anos de pratica experimental do ALUPEC. Foram definidas seis regras de acentuação (R1-R6). Surgiram estudos gramaticais, textos em prosa e poesia e até algumas experiências romanescas, bem como ensaios linguísticos e sociolinguísticos vários.

Se é certo que houve avanços consideráveis, é certo também que persistem casos de dissenso, assistematicidade e, mesmo, de discórdia, no que tange à prática da escrita. Esses casos se resumem a: existência de interfones frequentes; representação do “s” implosivo e do “e” mudo; utilização do “c”; a regra de acentuação 4d que estipula que certas classes gramaticais fechadas dispensam a representação de acento (ou diacrítico).

Vejamos cada um desse casos:

 

 1)   INTERFONES

Em crioulo há vários casos de interfones: b/v: (baka/vaka); s/z: (kasa/kaza); dj/lh: (midju/milhu); tx/x: (txuba/xuva).

É de se tolerar a existência de interfones pela simples razão que são fonemas, embora instáveis. A prática acabará por padronizar uma das representações. Até lá, não deve haver imposição de nenhuma. É tanto certo escrever “baka” como escrever “vaka”.

2)  REPRESENTAÇÃO DO  “S”  IMPLOSIVO

A pronúncia do “s” é explosiva quando o som é direcionado para fora (sabe, présa, sinu, sukri). A pronúncia do “s” é implosiva quando o som é direcionado para dentro (raspira, riska, pissina = pis-si-na).

Em “pis-si-na” há dissenso. Há quem pense que se deve continuar a escrever à maneira portuguesa (piscina). Note-se que a palavra “excelência”, em crioulo, se escreve “exselénsia”. Aqui a escrita não só está de acordo com o ALUPEC, mas também com a pragmática.

 

3)  A REPRESENTAÇÕ DO “e” MUDO

A mesma verifica-se sobretudo em Barlavento onde aceita-se escrever “respirá”, mas na expressão “dezê” há a preferência pela representação “dzê”, sem o “e” mudo. Orá, a eliminação do “e” mudo complica a representação de palavras como “sóbede” que, sem o “e” mudo ficaria “sóbd”, uma única sílaba. Além disso, por uma questão de sistema, não se pode aceitar nuns caos e não em outros. Ora, a pragmática linguística recomendaria o uso do “e” mudo. Aqui também deverá haver tolerância. O tempo dirá se convém representar ou não o “e” mudo.

 

3)  CASOS EM QUE SE PODE UTILIZAR O “C

No ALUPEC, normalmente, não se usa o “C”. Porém, a pragmática recomenda esse uso em nomes de pessoas (Cabral); nas siglas (RCV, CPLP, TACV); nos símbolos internacionais (etc., cm, CC); em marcas internacionais registadas (Vitamina C).

 

4) REGRA DE ACENTUAÇÃO 4d.

Há seis regras de acentuação (R1-R6). A regra mais complexa é a que estipula a R4d. Segundo essa regra, as palavra agudas, de uma única ou mais sílabas, que pertencem a uma classe gramatical fechada, não levam acento (ou diacrítico): “nos, anos, nhos, anhos, nho, nha, ami, abo, bo, anos, anhos”…). Essas palavras são de um grande rendimento funcional (são usadas com frequência). O não uso de diacrítico, nessas palavras, representa uma grande economia. Considerando que a eliminação do diacrítico não provoca nenhuma confusão linguística, por uma questão de pragmática, não se recomenda o uso de diacríticos nesses casos.

Devo esclarecer que “classe gramatical fechada” são as categorias que pertencem a determinada classe gramatical e contém um número fixo e limitado de elementos. Por exemplo, os pronomes pessoais, os determinantes possessivos ou demonstrativos.

Para terminar, diria que a escrita faz parte da representação simbólica da língua cuja adoção deverá ter em conta um consenso alargado baseado em estudos linguísticos, sociolinguíticos, bem como num pragmatismo racional e prático.

Muitos lamentam não saber escrever o crioulo. Naturalmente, quem não aprendeu a escrever o crioulo não tem culpa de não dominar a sua expressão escrita. E quem não sabe escrever o crioulo deve ter a humildade de fazer essa aprendizagem e evitar a desinteligência de querer ser mestre e teórico (ou opinião makers) daquilo que desconhece, caso não queira ser ridículo.

Por outro lado, quem já sabe escrever, porque aprendeu e praticou, deve saber que a padronização é um processo lento e moroso. Assim, há que ser paciente e tolerante.

 


sexta-feira, 28 de agosto de 2020

JORNADA TIRSIDJADU - 3

 

3º DIA

NAU VIAJANTI

 

Jorge Barbosa ta duminaba péna. E tinha mésmu fama (ku meresimentu) di ser un di kes midjór puéta ki nase na arkipélagu baianu. Éra tanbe un studiozu y un observador atentu di si povu y di si téra. El skrebe, mas e ka publika tudu, na óra. Anbienti di sensura ka ta pirmitiba, ka ta adimitiba tudu si mensájen. Entritantu, el staba sértu ma un dia “relatu di nau”, di si nau, ta sérba ntendedu y, nada ka ta inpidiba ki, ku maskra ô non, el ta sérba publikadu. Pur isu, e ka tuntunhi di komesa diáriu di Julinha y di si nau.

Si un stranhu, sima nhu Diogu, kre diskubri si baias, ku mutu más razon kenha ki é “fidju déntu”, un statutu naturalmenti adikiridu, mas tanbe kulturalmenti asumidu. Entritantu, si finalidadi di Nhu Diogu é ô éra “dikubrimentu, pa leba Fé y Inpériu”, pa el, objetivu di viájen ta sérba konkretizason di un mison: kel di sirbi si povu, partikularmenti gentis nobu, sima Julinha ki, antis di konxe rius sima Misisipi ô Guadiana, montis sima Everesti ô Séra di Stréla, debeba konxe Rubera di Tori, na Santanton, Praia di Santa Mónika, na Boavista,  montis Birianda, na Santiagu y, Gordu, na San-Nikolau ô, inda, Rubera di Suduguma, na Santa Katarina.

Jorge ka ta publikaba lógu es diáriu, mas kel-la ka razon pa el disisti. Si Nhordés kria Si mundu sen présa, na sais dia, el tanbe  e ta tinha pasiénsia di spera ki ténpu kaba pa rakonhise y asumi ténpu di diáriu di Julinha, skrebedu pa el.

Disididu y sen tuntunhi, péna di nos skriba komesa, faxi, ta disliza, riba di papel y si purmeru palavras, na kel viájen inisial, éra mésmu puétiku:

“Lus bafadu / di podogó / ta dexa sónbras pisadu / na kantus di sala // … La di pa fóra / ku béntu ta sopra y ta penetra pa grétas di pórtas ku janélas / ta pensadu un sinfonia diskonpasadu.// … Fuliadu, riba-l mésa / Fódjas di papel / ta spéra pa puemas ki sta pa txiga / mas baia sta inda lonji / di alkansa si konpasu / na un noti kunpridu ki dja bira un iternidadi! “ (9).

Pa skritor-vati, é mutu más faxi razumi, na un puéma, un stória di sinku séklu, enbóra, difisilmenti, alkansi di si mensájen ta sérba ntentidu pa tudu algen y na tudu si dimenson. Asi, el dexa vérsu ki el skrebe di ladu y el ratoma, otu bes, diáriu di si nau, na próza, ku sertéza ma si mensájen ta fikaba ménus trankadu, di purmeru ti últimu dia.

Novamenti, konsentradu na fódja di papel, botadu riba-l mésa, skritor-vati ki tinha puezia na sangi y, na petu, konsiénsia di grandi párti di stória di nau, di si nau – el kreba, inda ki pa poku ténpu, skese si veia puétiku pa el pode penetra midjór  na sekular arkivu di pasadu, en grandi párti distruídu, mas ku elementus sufisienti pa rakonstitui, inda ki ku lakuna,  stória di nau.

Di fixeru pa fixeru, di stanti pa stanti, di kódisi pa kódisi, skritor-vati organiza dadus, raúni elementus y el txiga konkluzon ma el própi el ta diskonxeba grandi párti di kes noti kunpridu y sufokanti, y di txeu kaminhu ki, ku lus bafadu y sotadu pa fórti rajada di béntu, nau foi obrigadu sigi.

Na komésu, tinha un monti di nau. Enkuantu un ta dizapareseba, otu ta surjiba, ku mésmu finalidadi, inda ki ku métodus diferenti, ku kontinjenti, tanbe, variadu.

Kes purmeru ki txiga, skritor-vati rajista, es traze Kapitons-Xéfi. Es ka ben pa fika, mas sin ku objetivu di “diskubri”, pa spadja Fé y stende Inpériu, pa kontentamentu di uns – Infante D. Henrique, pur izénplu – y kóntra vontadi di otus – Velho de Restelo, pur izeénplu, ki rabaxadu si vós y si mensájn ki dilui na bruma di ténpu, na kel praia afastadu. Suguramenti, un dia si vós ta tornaba volta pa zuni y ratunba vitoriozu, la di riba di nos montanhas pa tudu algen obi:

“Malditu kenha ki, na mundu, / na mastru isa bandera y na popa labanta véla [pa dumina mundu]! Es ta merese kastigu di Inférnu, / si é justu lei ki nu ten y nu debe sigi! / Nunka ninhun juízu, pa más grandi y profundu ki el é, / Nen ninhun melodia buldónhi, / ta traze fama ô ta inskrebe na stória es malditu kubisa di manda. // Okontráriu, el ta rabaxa y el ta kaba ku fama!” (10).

Nos skritor-vati ki ta sprimi midjór na puezia ki na próza, pa el rafreska kabésa, y na tentativa di ntende Velho de Restelo, el komesa ta rabiska alguns vérsu, diskontraidamenti:

“Kuandu diskubridor txiga na purmeru baia / el ka atxa nen ómi dispidu / nen mudjer peladu / ta spreta / nosenti y ku medu / tras di vejetason. // … El atxa somenti avis di rapina / ku biku gudu / avis di mar / ki ta bua pa lonji / avis  kantadera /   ta sibia melodias ki tioxi es ka obiba”(11).

Ku konsiénsia un poku más trankuilu, skritor-vati ratoma fiu di narason. Entri nau vizitanti y baia vizitadu, purmeru ralasionamentu, inda, ka podeba ser di duminador ku duminadu, mas sinplismenti di diskubri kunpanheru. Di un ladu, un grandi dizeju di diskubri mundu di baias; di otu ladu, sinplisidadi di un naturéza vírjen y prontu pa oferese, ku morabéza, si própi txon pa simentera di midju, komu tanbe pa fekundason di simenti di Nórti, misturadu ku kel di Sul.

Stadia di nau vizitanti ka dura txeu. Ténpu ka da pa preparason di simentera, nen mésmu pa simenti di Nórti, misturadu ku kel di Sul, xinti kalor  di kel txon birsi. Na verdadi, mison di nau vizitanti éra di diskubri baias y di  volta pa tras pa ba da kónta  di es “feito” pa Infante D. Henrigue.

Novamenti, baia di Cidade Velha, tudu kes otu baia, ta ratoma ses sekular armonia y sinplisidadi di sénpri: “nen ómis dispidu/ nin mudjeris peladu”.  Somenti mar, rótxa, vejetason, avis di rapina, areia finu di praias y algun agu pa bebe y pa réga, na fonti y na rubera. Birsindadi, sinplisidadi, frutus, alguns avi y lokalizasn na mapa éra rikézas ki baias ten. Mas kel-la tinha algun valor na merkadu di Lisboa, Sevilha ô Vneza, Génova y Flandres pa undi spesiarias di Orienti dja komesaba ta txiga através di Mediterrâneo, y pa intermédiu di rabidantis árabi? Talvês sin, talvês non.

Na es pontu, nos skritor-vati po un pontu final na purmeru dia di diáriu, di nau vizitanti. Na verdadi, “… ku kel lus di podogó / ta kria sónbra pisadu /  na kantus di sala”, dja el ka podeba kontinua. El xinti un bokadinhu kansadu y un poku frustradu, tanbe. El tinha ki rakupera forsa pa dia siginti. Asi, el po lapis ku papel di ladu, el bai na janéla odja pa mar.




sábado, 22 de agosto de 2020

JORNADA TIRSIDJADU - 2

 

2º DIA

PRÓLOGU

El txiga, mesmu, na kanbar di sol. El analiza ku kuidadu y el odja ma tudu staba rai di diferenti. Pédra riba-l pédra, Ruínaspa tudu banda. Tudu rukutidu, bédju, ta kai di podri. Lisin un fortaléza, más pa la un igreja, inda más pa la un otu …, un fortinhu, otu y otu inda.

Ka ta da pa konta tudu. Es tudu é monumentus relijozu, militar, sivil. Tudu es ta tistimunha ténpu, tudu es dja fóra di ténpu ki ténpu kria.

Nhu Diogu Gomi fika spantadu y preokupadu. Lugar éra kel mesmu ki undi kinhentus anu pa tras el txigaba: kel mesmu rubera, inbóra ku más poku agu ki kantu el txigaba, pa purmeru bes; kel mesmu baia, kes mesmu ladera, kes mesmu rótxa, kel mesmu sol, kel mesmu kentura, kel mesmu séu…

Mas fórti diferénsa grandi! Kazinhas spadjadu pa tudu kau. Nbrétxin-nbrétxi prétu ku mestisu ta toma banhu na agu mornu di baia. Piskadoris ta prôntia bóti pa purmeru okupason di dia. Labradoris ta símia, ta planta y ta rega, mesmu ku ku falta di agu.

Na kel inportanti dia un di Maiu, dja ten kuazi kinhentus anu, kuandu, ku kalsa ramangadu, “nu finka pé na areia finu di kel praia, na altura dizértu - Nhu Diogu pensa na Nhu Ntóni -, fórti kusas staba rei di diferenti!”.

Barku ki el ben na el – di es bes transformadu na brónzi y nãu ku karni y osu, sima kinhentus anu antis – lansa féru, minutus dipôs, na un otu baia, ku un “platô” riba la, na undi Nhu Diogu, di sertéza, el ta baba finka si kuartel jeneral.

Asi – e pensa – ta odjadu kenha, di verdadi, é kapiton di baias: si ami ô, anton, si é Nhu Ntóni di Nóla…”.

Éra na 1958. Sidadi kapital sa ta festejaba si purmeru sentenáriu. Nhu Diogu, raprizentadu na un státua, - pamodi somenti gósi-li?, ki ingratidon tamanh! – un óbra sen igual, skulpidu pa pa skultor Jaquim Correia, el foi skodjedu, o midjór, foi un oférta di Exselénsia, Nhu Governador Craveiro Lopes pa el pode  tistimunha, pa tudu ténpu, titularidadi di bais ki el própi el diskubri (otus algen ta fla mael atxa) na kel un di Maiu di 1460, ki ka ta da pa skese.

“Nhu Ntóni di Nóli pode fika ku siós”, nos omenajeadu pensa:

ami N ka kulpadu di ser skodjedu; N ka kulpadu, inda, si, dipôs di diskubérta di baias, nha karavéla txiga dipôs di di-sel na pontu di partida., dja ki di-meu, trokadu béntu fórti, el bai pa Asoris y so dipôs el bai txiga na Promontóriu di Sagris; N ka kulpadu si el é stranjeru enkuantu mi é nasional; N ka kulpadu si, duranti txeu ténpu N foi skesidu enkuantu el, ka ta da pa persebe, el foi nomeadu 1º kapiton, di Kapitania más Grandi.  Agóra gó, sinku séklu dipôs, N bira verdaderu kapiton”.  

Murgudjadu na kel pensamentu profundu y distanti, Nhu Diogu, ki dja staba riba di un pedestal, el spanta kuandu Visi-Prezidenti di Kanbra, Nhu Ermenegildo Ramos, na diskursu di inaugurason di státua, móda un purtugês di verdadi, el saúda, através di státua di Nhu Diogu,

“Tudu kenha ki Neptunu y Marti obadise y es toma kaminhu di mar, ka sima oji, a-partir di riu Teju, inportanti y pensativu, ku si agu linpu y azul, na un kruzeru, sima ‘Vera Cruz’ y  ‘Santa Maria’, mas sin di Sagris, na karavélas fraku y insuguru, nun konstanti konviti pa aventura, ta djobe, la pa lonji, mistérius ki inda ka diskubridu, sen nunka inklina kabésa kansadu trokadu di kalor tropikal, sen fika ségu ku brilhu di strélas, silensiozamenti  babadu diantiti di beléza  di kel mar sen midida…” (2).

“Ka ten dúvida ninhun ma kes ilhéu-la es é intilijenti”, Diogu pensa. Ta faltaba es poku pa es sérba purtugês, inda ki di sugunda klasi, y Padri António Vieira staba ku tudu razon kandu, na 1652, na pasájen pa brazil, y pa através di karta ki el skrebe pa si kunpanheru, Padri André Fernandes, el afirma:

“Na Cidade Velha, N ben atxa klérigus y kónegus, negrus sima alkatron, mas di tal manera sérius, otorizadus, sábius, grandis múziku, rezervadus, karixadus, ki pode kauza invéja djuntu di ses kunpanheru, na kes Katidral, la na Metrópoli”(3).

Nhu Diogu konkorda, mas e alma preokupa: “si na kel ténpu, na séklu XVII, ki ta fika la pa tras, kónegus negru di Cidade Velha tenba tudu kes kualidadis la, gósi es pode xinti atrevimentu di kre konpiti ku kenha ki diskubri-s, y mi, mi só, y ku pézu di bronzi ki forma nha státua, Y ka sabi si …”

Na kel-li, diskursu soléni di Nhu Visi-Prizidenti, di nobu txoma atenson di omenajiadu:

“Nhu purdua-nu, Nhu Diogu […], nos nos pekadu, si nu obriga-nho ben, más un otu bes, pa es téra-dizértu. Pa nos, é li ki nhu ta fikaba midjór, ta dignifika, di ki manera, es kalsada ki nómi di nho ta bem  pristija y engrandise.

Di li sin-si, ta dumina panorama ki ta fika dianti di es ‘platô’, komu protetor fiel di es téra ki nu kre txeu, y ki nho ki diskubri pa nos, ku odju taan na mar ki un dia enfitisa-nho, nhu ta panha na róstu briza frésku di mar, un konviti tentador pa un marinheru korajozu ki tioxi ka ta skese kaminhu di mar, kel mar ki ta inkarna tudu sonhus di nho!

Si riba la undi nhu sta … na es lugar skodjedu y preparadu pa rasebe ken ki dja grandi dja, sima nho, nha vós ka konsigi txiga - fórti poku sórti N ten -, tanzoménus N ta spera ma el ta ser un orason di fé, un jéstu pikinóti mas xintidu y trankadu na petu pa signifika tudu nos amor y tudu nos ruspetu pa nho!” (4)

- Apôs, Nhu Ntóni di Nóli dja fronta, pamodi apezar di si nómi fika ligadu na monti más altu di es baia (txomadu Piku-Ntóni), ken ki sa ta ben ser verdaderu kapiton, gósi, é mi.

Palavras di nos orador, mesmu ki éra so pa “da mantega”, ka dexa márjen pa dúvida.

Dias ba ta pasa sen ninhun novidadi, un tras di otu, dipôs di movimentason di kel stóriku dia 14 di Maiu di 1958. Sénpri na kel mesmu lugar, ta djobe pa orizonti y ta matuta na ténpu, Nhu Diogu, pa un ladu, el fika kontenti pamodi el staba na Sidadi Kapital;  pa otu ladu el staba diskontenti  ku dikadénsia di kel otu Sidadi antigu (ki dadu nómi di Cidade Velha),  un lugar ki el kaba pa verifika ma staba transformadu na un Rubera grandi, mas sen agu, diferenti di  kel ki el atxaba, kantu  el txiga, pa purmeru bes, na 1460.

Sobri Cadamosto, si konkorenti na diskubérta, nin el ka lenbra. Na verdadi, si realmenti Cadamosto antisipa-l kuatu anu na diskubérta, el ka preokupa ku es diskubérta, okontráriu di el, Nhu Diogu. Alén di kel-li, el ka sa ta lenbraba, o ka ta interesaba el lenbra di Vicente Dias, un otu diskubridor ki alguns storiador ta fla ma txiga Kabuverdi na 1445.

Ta matuta na situason di-sel ku di si kunpanheru italianu, Nhu Diogu diskóre na ténpu y el komesa ta odja tudu, novamenti, sima na kes pumru dia, mes y anu ki dja dura ki pasa, na komésu di sugundu metadi di séklu XV.

Na verdadi, di famozu Promontório de Sagres, dibaxu d’órden di korajozu Infanti D. Henrique, na reinadu di D. Afonso V, ki na altura éra rei di Portugal y di Algarvi, y di otus téra lá pa lonji, alguns nau parti, na prokura di otus orizonti, pa frenti di Cabo Bojador.

Foi dias longu di angústia, di sufrimentu, di speransa. Sakudidu pa brabura di óndas di mar, disviadu pa forsa di korentis, perdedu na dumínius sen midida di divindadi Neptunu, maltratadu pa runhésa di skorbutu, kastigadu pa falta di agu y di alimentus adekuadu, alguns nau, dizusperadu, fika pa kaminhu. Ku Diogu foi diferenti: el jura ma si nau, di fórma ninhun, ka ta voltaba pa Promontóriu di partida sen odja  Fé y Inpériu” ta spadja na mundu.

Pristiju y ónra di di Infante D. Henrique é sagradu, ka ta brinkadu ku el, y, di fórma ninhun, ka ta sérba el ki ta konprometeba benson di “Séu” y projétus di diskubérta.

Kes noti, kes txeu noti, di kel viájen rei di kunpridu, y pa kada dia ba ta fika pa tras y na kada dia un sol nobu y un otu stréla brilha na orizonti. Ku speransa sustedu, nau ba ta bai manenti pa frenti ti ki, di rapenti, na kel manhan di 1º di Maiu di 1460, ki ka ta da pa skese, sonhu di Nhu Diogu, mas tanbe di marinheru italianu, transforma na realidadi. Adimiradu y maravilhadu, es diskubri …, midjór fladu, es odja, es atxa, es enkontra un nobu mundu y, ku kel-li, sonhu realiza: “kel di da nobu mundu pa mundu”.  Speransa dexa di ser fikson. É Diogu, el me, ki dipôs di odja baias di Sul, djuntu ku si kunpanheru italianu, más tardi el ta konta pa Martinho da Boémia:

“ Pamodi nha karavéla éra más rápidu ki kel di italianu, N txiga purmeru na un di kes ilha undi N atxa areia branku; dja ki kel portu éra trankuilu, N lansa ánkora, y Ntóni di Nóla fase omésmu. Imediatamenti N fla ma N kreba ser purmeru ta finka pé na téra y si kontise, mas nu ka odja nihun sinal di algen, na kel lugar. Nu da baia nómi di Santiagu [ki otus algen razolve txoma São Jacobo], y el mante nómi ki nu da-l, ti dia di oji” (5).

Un monti d’anu dja pasaba y memória di Nhu Diogu dja sa ta falhaba txeu.

E ka sa ta lenbraba, pur isu, di kenha ki antisipa-l na diskubérta, sima Cadamosto ki txiga purmeru ki el, na 1456. Di ipótizi ma alguns negru vive na baia antis di el txiga, el ka sa lenbraba, nin el ka obi ta fladu. Ma Diogo Afonso diskubri baias di Nórti lógu dipôs di si aventura, el tinha alguns raminisénsia. Entritantu, di si ragrésu, di mau ténpu ki obriga-l bai pa Asoris purmeru y so dipôs pa Promontório de Sagres -  y trokadu kel-li, Nhu Ntóni di Nóli anúnsia purmeru “axamentu di baias” y el kaba pa rasebe, di prezenti, Kapitania más grandi y más riku  di bai más tamanhu ki es tudu dos diskubri – el sa ta rakordaba na tu pormenor.

Sen rasentimentu, dja el skeseba di un konpléksu di txeu séklu – y modi k’al sérba si óki un stranjeru ta promovidu na lugar di un nasional! -, Nhu Diogu, la di altu di pedestal undi el staba, dipôs di el obi kel diskursu rei di inflamadu di Nhu Visi Prizidenti di Kanbra, el xinti obrigadu fase un sugundu “diskubérta”, ka so di São Jacobo ki el konxe midjór, mas di tudu konjuntu ki ta forma arkipélagu di morabéza, kér-dizer: S. Filipi, S. Djon, Maias, Son-Kristóvon, Lhana y kes sinku otu ki ses nómi inda el ka prendeba inda.

Kandu Nhu Djogu txiga pa un sugundu diskubérta, na 1958, ka foi inútil nin un atu izoladu. Juventudi baianu, kel di ónti y kel di oji, ku gana di konxe kurvas y kóntra-kurvas di stória di ses povu, es da kónta di nisisidadi di torna entra na “nau” pa un viájen di diskubérta di baias, “désdi kel purmeru óra ki komesa distinu di nos tudu”, ti momentu atual ki el, juventudi,  é, tanbe,  sujetu di es stória y, di es fórma,  viajanti, tanbe, di algun manera, désdi kel purmeru nau.

“Padás di kal kontinenti, / di kal kataklismu, / di kal simu ,/ di kal mistériu?../ (6), [Jorg Barbosa koloka es purgunta pa el própi, kandu el disidi fase, el tanbe kel purmeru viájen, através  di si] “… baias perdedu / na me di mar, / skesedu na un kantu di mundu /  -  ki óndas ta nbala, ta maltrata, / ta nbrasa …”(7).

Instaladu na “nau” ki ta lebaba el ti fin di tudu kes baia y ti fin di mundu si kazu da, Jorge Barbosa komesa ta skrebe diáriu di Julinha. Entritantu, antis di komesa ku purmeru kapitlu, da-l gana di le un pónta di kel útimu kapitlu di stória kontadu pa Palu di Djódja, na romansi Odju d’Agu:

 

“Es stória ki nhos obi é sima un livru ki N skrebe y ki N dexa pa nhos ta lé. Ku txeu pasaji, na poku létra, el é un padás di nha povu y di mi própi, midjór óbra ki N skrebe y ki, nin pa mi, ka da pa persebe mutu dretu. Azágua riba di azágua, noti riba-l noti, N ba ta skrebe ku létras di sangi y ku pónta di nha kurason txeu stória di nha vida y di nha povu.

Na mê di gritus di mudjeris prenha, di kriansas bandofadu y di soldadus maltratadu, nha kurason fridu ba ta pinga, góta pa góta, es bokadu di stória ki, na sinku azágua, sén bes kontadu, forma, finalmenti, un sinfonia dizafinadu, pamodi rítimu bira diferenti, instrumentu muda di kórda, létra perde sentidu. Y, so ku konta otu kusa y na otu konpasu, éra ramedi. Mas, mi nha pérna dja bira fraku, nha vós dja bira roku y, alendumás, nha sol dja sa ta ba ta kanba” (8).

 Jorge ntende mensájen y dizafiu di kel kontador di stória, dja di idadi. El ta sérba kapás di korusponde? Diáriu di Julinha ta enkaregaba di da raspósta, di purmeru ti últimu dia y “Profesias di Ali-Ben-Ténpu” ta ben konpleta saga ki ténpu di diáriu di Julinha ka konsigi rajista.



quarta-feira, 19 de agosto de 2020

JORNADA TIRSIDJADU

 

1º DIA

ENTRADA

 

Antis di más, nu entra na «Nau» pa un viájen ki un puéta baianu[1]

 ta konvida-nu, ô midjór, ta aprizenta-nu:

«Éra antigamenti/kel purmeru nau di skravus/ na direson di Arkipélagu/ta navega faxi/ ku forsa di alízius».

Velosidadi di es viaájen pode inpidi ratenson di imájen na nos odju, na nos sérebru, y dilí nisisidadi di nu adápta rítimu di puéma ku nos xintidu. Ku velosidadi kontroladu, nu sigi viájen di «nau» retrospetivamenti, dja ki el ta trata di un viájen ki dja é stória («Éra antigamenti...»).

Kabuverdi komesa ku un nau, nãu un nau kualker. E tinha skravus, mas tanbe e tinha alguns Kapiton-Xéfi. Un nau sen identidadi pamodi si stória staba inda na prinsípiu, pamodi Kabuverdi inda ka éra, el staba pa ser,  mas si distinu dja komesaba ta kunpri. Sima na puéma «Prelúdio», nu pode fla tanbe ku Jorge Barbosa:

«…na es óra enton/ na es óra inisial/ komesa ta kunpri/ es distinu di nos tudu».

Na faxi-faxi, «nau» sa ta sigiba («rápida navegando») pamodi kusa ki ta interesaba e ka éra propriamenti kel viájen, mas sobritudu  xigada. Mas mutor di es viájen e ka éra razon nin mutu ménus kurason.

Éra inpulsu ségu di un otu forsa – kel di duminador – ki puéta, metaforikamenti, dizigna pa «inpulsu di alízius».

 Nu fla ma el e ka’ra un nau kualker, pamodi apezar di el ser «negreru», e tinha:

         «algun grandéza na mastrus altu/ ku pónta en fórma di krus»

Éra, purtantu, un nau inportanti y si «grandéza» ta midiba pa altura di si «mastrus» y pa grandéza di si “kruzis».

 Na krus amás na mastru nu ta odja «Fé y Inpériu» obijetivus di viájen pa donus di nau; inísiu di un kaminhada kunpridu y penozu pa pasjerus i, muitu provavelmenti, staba maradu pa es ka anda más faxi ki própi nau. Talvês sima na puéma «Júbiluo» es staba «ta kanta y ta dansa», ka pamodi es ka podeba pâpia, mas sobritudu pamodi es ka pode anda.aia liberadi» ki s ta gozaba y ki própi nau ta sinbolizaba:

Vélas branku y en popa/ ku sopru di briza salgadu/ es ta manteba orélas/ salienti y rodóndu/ sima petu di ponba».

Puréza di es vélas abensuadu pa Krus, liberdadi adikiridu através di fúria di briza salgadu (nu kre fla skravatura), si forsa aroganti y petulanti 8 sima petu di ponba) pamodi el éra úniku y sirkunskritu na si própi reinu (nu kre fla Inpériu), es fase ki nau ser inbatível, apezar di fúria di “mar” brabu. Es situason é puetimenti ratratadu pa Jorge Barbóza óki el ta fla:

«Ka ta funda/ y ka ta kebra/ nau sa ta susteba na balansu/ pézu di tufons y di óndas».

 Y pa konpletaa forsa di es nau poderozu ki ta tirsidja y ta umilha y ki ka ta paraba dianti di razisténsia di «anbienti» y nada e ka ta temeba pamodi el éra movidu pa «glória infundadu di manda», puéta a kontínua:

 

«Proa na bai ku ben, ta korta agu sima faka/ el sa ta dividiba na dos forsa di vagas labantadu sima kastélu».

É klaru ma na kada palavra, na kaú, na kada strófi di puéma ki nu sa ta trata, ta disfia un monti di stória ki ka é indiferenti pa nos, pamodi es ta trata di stória di nos povu. Si na purmeru nau negreru «koms distinu di nos tudu», na es mesmu nau nu ta odja rezumidudizenrolar di nos própi stória. Un stória di sufrimentu, mas tanbe di rezisténsia, dos kualifikativu( epíteto) ki ta karateria  dretu nos idiosinkrazia. Stória di nos Povu é riku di sufrimentu ki ta jera rezisténsia, un rezisténsia ki, tanzoménus ti altura di elaborason di es puéma, foi sénpri abafadu y sufokadu.

Y kai sobri nau/ tenpistadi más grandi di ekinósiu//Dizaranjadu/ konvés trrabesadu pa forsa/ y pa raiba sonoru di béntu/ naviu flútua tres dia/ y tres noti sen rumu// [...] Dipôs ki finalmenti/ minuza fúria/ di béntu y di vagas/ abri na ar y na sol/ bóka di konvés// Ku fedor ki staba/ ben otu pa riba/ otu más fédi/ di korpu di negrus ki móre/ di medu sedi y asfisia/ na tres dia y tres noti di tormentu»

Ka meste txeu spertéza pa diskubri sentidu di palavras di puéta. El, na diskrison ki el fase, e ka sukundi forsa brutu di dominador, mas tanbe e ka dispreza rezisténsia permanenti di dominadu. Na es luta di séklu (tres dia y tres noti», dominador ta dumina sénpri pa forsa, mas kenha ki ki ta ganha é sénpri dominadu, pamodi di si ladu sta razãu, sta diféza di si própi dignidadi.

Dominadu solitáriu rezisti y di si ladu nin solidariedadi nin, ménus inda, benson di Krus:

Ku odju karixadu/ metáliku/ ragaladu/ es lansadu rapidamenti na mar/ ku ses korpu nu: ta podrise y ta txera fédi// Ka rasadu/ nin ka ledu/ versus tristi/ na Bíblia di bordu// Talvês ka fasedu ninhun/ tuntunhidu y brévi/ sinal di Krus».

Entritantu, viájen kontínua pamodi tudu algen ka móre; viájen kontínua pamodi própi «nau» kebradu pa forsa di tenpistadi foi novamenti rakonstruídu; viájen kontínua pamodi distinu di baías» sa ta kaba di komesa.Pur isu,

«Asin txiga/ purmeru kontinjenti/ ki ben kativu pa povuamentu di ilhas».

Puéta pâpia-nui purmeru viájen, mas sentidu (textura) ta leba-nu konklui ma na «viájen» txeu otus viájen tinha. «Mar» éra kel-me, «tenpistadi» muda di intensidadi, sen ki entritantu el dizaparse; «nau», alguns bes kebra, mas el tinha pésas pa troka (peças sobressalentes).

Nu sta na 1966. Senáriu di purmeru viájen muda na alguns aspétu pamodi «nau» rakonstruídu é ka igua ku un otu ki sa ta kaba di sai di staleru, entritantu, na esensial, ontinua roteiru di purmeru viájen sima lémi y tudu makinaria di purmeru nau.

Pa puéta, apezar di tudu, el staba ku speransa na un otu orizonti y na un otu manhan sertamenti difernti. Pur isu, nen tudu algen ka móre na «nau»; alguns kativus txiga ku vida pa povuamentu di «baías” undi un dia, enbóra lonji, ta txigaba « kel óra insial/ kel óra di raspirason kansadu [arfante]/ kel óra klarin di [si] manhan triunfanti»



[1] baias” é un metáfora pa dizigna “Ilhas di Kabuverdi”.