quinta-feira, 20 de outubro de 2022

 


ARTI DI FINTA DISTINU

 

Na Kabuverdi, kuazi tudu é dizafiu. Si nu ka prende arti di finta distinu, en ves di nu vive, nu ta rigridi.

Kuandu na 1980, Dra. Luisa Ribeira konvida-m pa ministra aula di Kriolu, na Kursu di Formason di Profesoris di Ensinu Sekundáriu, kondisons ka staba reunidu, mas N seta dizafiu y N konsigi finta distinu. Na altura N tinha apénas un lisentiatura  di Linguístika Jeral Aplikadu y speriénsi di ensinu di fransês na Siklu Preparatóriu.

Ka tinha material didátiku, mas mi ku nhas alunu, nu fabrika material didátiku a-partir di rakódja y análi di tradison oral, di letras di múzika y di alguns testu na kriolu, di nos skritoris.

Na Institutu Supirior di Edukason, undi N foi profesor di kriolu, y na Uni-CV undi N foi kordenador di Mestradu di Kriolístika y Língua Kabuverdianu, situason di falta di material didátiku kontinua, mas ku arti di finta distinu, razultadus foi sénpri puzitivu.

Si mi N finta distinu y oji ta rakonhisidu ma N ten un ativu di spiriénsia na kanpu di ensinu, di diféza y di valorizason di língua kabuverdianu,  é pamodi N prende finta distinu. N prende ser professor-investigador ki sabe partilha y sabe prende ku nhas própi alunus.

N ta kridita ma profesoris ki na 10º  Anu di Skolaridadi ta bai ensinu kriolu, apezar di kondisons ka sta tudu reunidu, es ta konsigi finta distinu, y razultadu ta ben ser pozitivu.

N kre fla ma majistériu di kriolu, mésmu na falta di material didátiku, obriga-m produzi óbras ki, oji, pode sirbi di material didátiku:

Diskrison Strutural di Língua Kabuverdianu; romasis Odju d’Agu y Jornada Sen Ratornu; A Construção do Bilinguismo; O Crioulo de Cabo Verde – Introdução à Gramática; Dicionário Bilingue Crioulo Português; Le Créole du Cap-Vert: Étude Grammaticale Descriptive et Contrastive; Formação do Crioulo – Matrizes Originárias; Profecias do Ali-Ben-Ténpu; O Caboverdiano em 45 Lições, Katikati pa Gran Bira Spiga.

Si na 1980 N rakuzaba konviti di Dra. Luisa Ribeiro ku pretestu ma kondisons ka staba reunidu, N  podeba ka tinha, oji, kapital di spiriénsia ki N ten y óbras ki, dipariba, N prizenta, y ki pode apoia na majistériu di Kriolu, podeba ka izisti.


Post di 20/10/2022

Manuel Veiga

terça-feira, 18 de outubro de 2022

 


ENSINU DI KRIOLU:

Ku Kal Material Didátiku?

 

Ministériu di Edukason kaba di toma disizon di introduzi Kriolu Kabuverdianu na 10º Anu di Skolaridadi.

Profesoris debe sa-ta purgunta: Mas, ku kal material didátiku?

N kre aprizenta propósta di “O Caboverdiano em 45 Lições” komu material didátiku báziku. El é un studu gramatikal ki sta organizadu en 4 Pártis:

I Párti ta trata di Aspétus Sosiolinguístiku (p.1-63).

II Párti ta trata di Skrita (p.67-75).

III Párti ta trata di Morfolojia di Nómis, Pronómis, Vérbus, Adivérbius, Konjunsons, Prepozisons, Lokusons, Interjesons (p. 79-187).

IV Párti ta trata di Análizi Sintátiku (p. 195-219).

ANEXUS : Prosésu di Afirmason di Skrita di Kriolu di Séklu XIX pa Gósi.

ANEXU B: Régras di Asentuason na Kriolu.

ANEXU C : Txon undi Kriolu Nase y Biblografia.

 

Fundamentalmenti, ta interessa Profesoris III Párti, sobri Morfolojia, 9 P. 79-187) y IV Párti, sobri Sintasi (p. 195-2019).

 

Ku es úniku Studu Gramatikal pode studadu tudu varianti, u-ki ta torna produson di material didátiku ekonomikamenti sustentável.

 

Univérsu di óbra ta fase análizi konparativu y kontrastivu di dos variedadi rejional di kriolu (S. Visenti, na Barlavéntu; y Santiagu, na Sotavéntu). Ten inda análizi konparativu ku purtugês.

Na tudu Barlavéntu, y na tudu strutura gramatikal, profesor ta parti di material aprizentadu na variedadi rejional di S. Visenti  y el ta stablise konparason ku varianti lokal y ku purtugês.

Na Sotavéntu, análizi ta parti di material di variedad rejional di Santiagu y el ta stabilise konparason ku varianti lokal y ku purtugês.

 

Na S. Visenti, profesor ta parti di es variedadi rejional y el ta stabilise konparason ku variedadi rejional di Santigu y ku purtugês.

 

Na Santiagu professor ta parti di realizason na es variedadi y el ta stabilise konparason ku variedadi di S. Visenti y ku purtugês.

 

Asi, ku un úniku material didáiku (O Caboveriano em 45 Lições) tudu varianti ta ser objétu di studu, mas na kada sala di aula alunu ta adikiri konhisimentu apénas di si varianti lokal y di ruspetivu variedadi rejional ki, na txeu sirkunstánsia, el ta uza.

 

Izénplu:

 

Santiagu

S. Visenti

Purtugês

 

N kume

 

N kemê

 

Eu como

Bu kume

Bo kemê

Tu comes

El kume

El kemê

Ele come

Nu kume

No Kemê

Nós comemos

Nhos kume

Bezote kemê

Vós comeis

Es kume

Es kemê

Eleles comem

 

NB: Profesor debe prokura diskubri, lokalmenti, ruspetivu koruspndénsia.

 

Kel-li é nha propósta, nha kontributu, razultanti di más di 40 anu di raflleson, ku produson di studus gramatikal, romansis, disionáriu, ensaius, izersísius linguístiku, ku aróma (flagránsia) di poezia.

 

Manuel Veiga

quarta-feira, 12 de outubro de 2022

 

DISPONIBILIDADI

N ten más di 40 anu di rafleson sobri nos língua matérnu. Nha povu da-m oportunidadi y pusibilidadi di studa kriolu ti difende un tézi di dotoramentu. N partisipa, inda, na txeu momentu altu di valorizason di nos língua matérnu, sima:

·         Kulókiu Linguísiku di Mindelu, na 1979;

·          Fórun di Alfbetizason Bilingi, a 1989;

·          Grupu di Padronizason di 1993;

·         Na kualidadi di Diretor Jeral di Kultura, y di Diretor Jeral di Patrimóiu Kultural, kriason di kondisons ki posibilita ekipa di rakódja di tradisons oral fase un levantamentu spresivu di es mésmu tradison oral, di 1980-1990;

·          Dibáti ki konduzi pa elabroason y aprovason  sprimental di ALUPEC, di 1998;

·          Fórun Parlamentar sobri Kaminhus di Vlorizaso di Língua Kabuverdianu, di Julhu di 2002;

·         Méza-Rodondu pa Avaliason di ALUPEC, di Dizénbru di 2008; 

·         Dibáti ki dizinboka na institusionalizason di Alfabétu Kabuverdianu, di 2009;

·         Majistériu di Kriolu na Skóla di Formason di Profesoris di Ensinu Sekundáriu, na dékada di 1980;

·         Majistériu di Kriolu na Isntitutu Superior di Edukason na dékada di 90;

·         Majistériu di Kriolu na Uni-CV, entri 2010-2015;

·         Kordenador di Mestradu di Kriolístika  Língua Kabuverdianu, na Uni-CV, 2010-2013;

·         Partisipason na Kolókius Linguístiku en Fransa, Guadalupi; Ilhas Maurísia, Aruba, USA;

·         Autor di óbras na kriolu y sobri kriolu: romansis, kramátikas, ensaius, disionáriu, tézi …

Tudu es perkursu, nha povu ki pirmiti-m fase-l. Pa tudu kel-la, mi é iternamente rakonhisidu.

Oji, na situason di raformadu, N ten grandi prazer di ser útil pa nha povu, sen iziji ninhn rakonpénsa.
Anton, profesoris di kriolu ki xinti nisisidadi di nha apoiu pedagójiku, N ta sta sénpri disponível.

terça-feira, 4 de outubro de 2022

O Português como Língua Oficial em Construção

 

Alguns questionaram o post onde afirmo que o prtuguês, em Cabo Verde, é "língua oficial, em construção". Eis a minha explicação:


Em Cabo Verde, o português, atualmente, é língua oficial plena, apenas a nível de princípio e de produção de documentos oficiais. A nível da práxis linguística, havendo uma camada notória de caboverdianos que não sabe nem falar, nem escrever o português ou, então, que o fala e escreve com grande deficiência, a esse nível, a prática da língua oficial deve ser considerada “em construção”.


A língua é um instrumento de comunicação e esta pressupõe interlocutores. Ora, se um dos interlocutores não conhece, ou conhece mal, a língua oficial de comunicação, esta pode ser declarada língua oficial plena, a nível de princípio e a nível de produção de documentos oficiais do Estado e da Administração Pública. Porém, a nível de comunicação entre o interlocutor-Estado e o interlocutor sociedade, essa língua oficial, forçosamente, se encontra em construção.

É tendo em conta tudo o que acima ficou exposto que  considero o português, em Cabo Verde, a nível de comunicação prática com a sociedade caboverdiana, uma língua oficial em construção.

Mais um esclarecimento:  Em Cabo Verde, por exemplo, a maioria da população não sabe o inglês. Por alguma razão, o Estado pode declarar o inglês como língua oficial, assim como a Guiné Equatorial, que não domina o português, o declarou  língua oficial, ao lado do Espanhol. Na minha perspetiva, o inglês seria língua oficial plena, a nível de principio e de produção de documentos oficiais.  A nível de comunicação com a sociedade, ele seria língua oficial em construção, da mesma forma que o português, na Guiné Equatorial goza de estatuto oficial, a nível de princípio, mas a nível de comunicação com a sociedade é uma língua oficial em construção.